Turó de Can Mel V.G.

He començat aquesta caminada a Can Coll, a on s'hi arriba bé amb un turisme normal per carretera asfaltada, be per Massanes, be pel barri de Camberol. Tot el recorregut es fa per pistes en bon estat, unes més clares que altres, però sempre evidents. La traça pujada a aquest servei ha sigut manipulada i netejada amb Land 10 perquè, com sempre, em vaig entestar a cercar un camí que segons el mapa de l'ICGC hi puja al cim, i ho vaig aconseguir, però avui en dia no recomano ficar-s'hi. Ho explicaré perquè sé que hi ha gent com jo que els agrada "obrir camí". Una vegada s'ha passat de llarg Can Dois i Can Corriol, a uns 130 metres aproximadament, a mitja pujada hi surt, per l'esquerra, un corriol molt tapat per la vegetació. Es camina bé, cercant el rastre a terra, una quarantena de metres. A partir d'aquest punt la vegetació ho engoleix tot i el rastre és difícil de seguir, complicat a més a més pels arbustos espinosos i punxants, majorment arítjols i esbarzers, així com tot tipus d'arbres sense treballar. No són més de cinquanta metres, però s'han de batallar a mort. Els problemes desapareixen quan se surt a una zona a on hi ha un dipòsit d'aigua de la propietat, També hi ha material escampat, i fins i tot un parell d'antics ruscs. A partir d'aquest punt hi ha camí, més o menys clar, però si s'agafa bé la traça s'arriba al cim. L'opció "normal" no és cap altra que seguir per la pista i deixar-se d'aventures i exploracions. Es deixa en primera instància una pista a la dreta a la plaça de les Bruixes, s'inicia una curta baixada seguida d'una pujadeta i s'arriba a un altre trencall, just quan la pista fa un revolt a l'esquerra i surt una altra pista per la dreta. Just en aquest lloc, per l'esquerra, neix un sender que puja fins al cim i vèrtex geodèsic. Si no s'ha pujat pel "sender inhumà" toca tornar a baixar de nou al encreuament anterior. Una vegada hi som, cap problema per passar per Can Mel i continuar amb la baixada fins a arribar a Can Tos, on trobem asfalt. Fins aquí la primera part del recorregut. En comptes d'anar per asfalt a la recerca de Can Remilans, cosa que en aquesta ocasió no m'interessa, busco com estalviar-me tota aquella volta i és així com trobo una pista que em permet retallar camí. Final de la segona part del recorregut. La tercera part del recorregut no té cap història. Ja a la pista, molt ampla i en perfecte estat, la segueixo en la seva totalitat fins a arribar al Pla del Mas Gilbert (Gilabert al mapa de l'ICGC) i a la depuradora d'aigües. Aquí ja continuo per ciment en direcció a Massanes per a arribar finalment al lloc a on tinc que cotxe aparcat.