Puig Ventós, creu de Saba, cim de la Creueta, roques de l'Afrau i puig de l'Hospici (V.G.)

![null]() ***Amb la imatge de dalt vull oferir trams alternatius que eviten els sectors difícils que em vaig trobar (pintats de color vermell i groc). Si vols ampliar-la per veure-la amb més detall, ***[ clica aquí ]() Caminada circular plantejada en sentit horari amb sortida i arribada al paratge Mimó, fins a on s'arriba perfectament en cotxe normal per carretera asfaltada. Amb aquest recorregut es pugen fins a 6 cims encabits a diferents llistes, com per exemple el puig de l'Hospici, que és un vèrtex geodèsic, o el puig Ventós, les dues creu de Saba (la de la creu i l'altre) i les roques de l'Afrau, que figuren a diferents categories del web del ca.mirador.cat. Finalment es passa també pel cim de la Creueta, que queda de pas. La ruta, en línies generals, és de bon fer, i fins al puig de l'Hospici tota senyalitzada, de diferents maneres. El pas pels cims del puig Ventós i la creu de Saba (l'emboscat, el que no té la creu), tot i que amb dificultat per la vegetació, es fa prou bé, si es localitzen les trossos de cinta de plàstic cordats a les branques dels brucs, alts com arbres, tan alts que es pot caminar gairebé tota l'estona sense ajupir-se (hi ha trams on no es pot evitar). La cosa canvia per tornar al cotxe una vegada visitat el puig de l'Hospici. Jo tenia plantejat el descens seguint camins que surten dibuixats als mapes (tant ICGC com OSM) i va arribar un moment on tot es va complicar. M'en vaig sortir, però no aconsello a ningú que es fiqui. A la imatge de més a dalt es poden veure les possibles alternatives. Del cim del puig de l'Hospici vaig baixar molt bé fins que arribo a un encreuament de camins, on per una banda (dreta) hi ha el sender que puja al collet de Sant Salvador i per l'altra (esquerra) el que va cap a Can Serra. Hi ha un tercer sender, molt més clar i evident, que és el que aconsello que s'agafi per continuar la baixada. Jo no ho faig així i reculo i agafo el sender que em diu la traça del GPS i… em fico en un merder monumental. Després d'una baralla de campionat aconsegueixo (arrossegant-me com una serp), sortir a la pista que baixa d'allà on vaig recular. Per aquesta pista (ull, hi ha ruscs d'abelles) camino fins al torrent de l'Orpina i més endavant abandono la pista per on camino, encara que igual és bona idea continuar per ella. Jo em fico a un corriol. S'intueix la traça així que rastrejant-la i amb el GPS a la má, passo per la barraca de la Vinya del Mandingo i finalment torno a sortir a la pista abandonada. De nou torno a deixar-la per agafar altre sender, aquest més evident i fàcil de seguir, que em porta a la pista que baixa del pas del Camí Vell i el pas de la Pedra de la Bossa. Camino uns pocs metres per aquesta pista, en sentit nord-est, i la deixo per a ficar-me en un altre embolic, del qual m'en surto quan, gràcies al GPS, torno a trobar un rastre de corriol, ja molt aperduat. Finalment surto a un collet molt ample, sense nom, entre el coll de l'Orpina i la carena de Torrella. Ja no em queda res més que baixar (hi ha diferents senders i corriols per fer-lo) a la pista que baixa del pla del Fideuer i per ella acabar al Mimó, on s'acaba aquesta aventura. En resum. Del que es tracta és de mirar de trobar senders alternatius que evitin la baixada que faig jo a la recerca del torrent de l'Orpina. Potser si es fa el recorregut al revès les traces dels senders siguin de més bon trobar.