Puig Llandrics 30 cims.cat

He aparcat al collet de la Barraca (Alpina), fins on s'hi arriba amb cotxe normal per la carretera de Vidrà a Sant Privat d'en Bas. Ruta molt complicada pel que fa al paratge per on es planteja. En principi es tractava d'anar seguint la traça compartida en aquesta plataforma per un usuari de total confiança, i per molts altres, i al final, fins que aconsegueixo sortir a la pista del Gorners, va ser un calvari. En descàrrec d'aquests usuaris, dir que la ruta més recent és de novembre de 2021, aixì que res a retreure'ls. Si no ets de les o dels que no els importa obrir camí, aquest inici de recorregut no ets per tu. Començo a caminar molt plàcidament per una vella pista, sabent que al cap de poc l'haig de deixar. Quan arriba el moment ja començo a "tremolar". No ho veig clar, però continuo per on mana el GPS. Ja avanço ara que aquest aparell va anar tota l'estona a la mà. Al començament hi vaig cec. No ensumo cap camí, però el terra remogut m'ajuda. Finalment, just quan soc al bac dels Plans (ICGC) i penso que a una mena de pista, creuo una riera eixuta i segueixo una mena de traça entre arbrats, que no sé si són avellaners. Ara sí que em sembla caminar per quelcom que un dia va ser camí, però l'alegria dura poc. No m'estendré pas. A partir d'aquest moment, fins que baixo a una petita esplanada on localitzo una excel·lent balconada i també un clar sender, hi baixo com puc, alternat rastre intuïble amb trams sense camí, força tapat per vegetació i arbres caiguts. Segons el mapa Puigsacalm-Bellmunt, de l'editorial Alpina, soc al serrat dels Traginers, segons l'ICGC, a els Carrers de Barcelona. No acaben encara els problemes. El sender, antiga pista, que segueixo, no em val. Haig d'agafar un antic corriol, molt estret i aperduat, que seguint-lo com puc i més o menys per on diu el GPS i permet la vegetació, em va baixant en la direcció correcta. Arriba un moment que segons el GPS, tinc a prop la pista de Gorners, així que baixo a la seva recerca.Quan hi surto, final dels problemes. Quin descans. El recorregut fins al mas de Gorners una benedicció. De Gorners es pot pujar més dret pel sender d'Itinerànnia, però jo vull fer una mica més llarg el recorregut. Després de passar la masia s'han de creuar dues tanques de bestiar i finalment es deixa la pista que porta a la Clota i a la carretera, per agafar una altra pista. Com no podía ser d'una altra manera, de nou hi vaig alternant pista clara amb trams no tan clars però finalment arribo al camí senyalitzat que hi puja de Gorners. Els seus senyals m'eviten pujar al cim del puig de Gorners (ICGC) o puig de la Guarda (Alpina) i finalment hi arribo a la carretera. Aquí deixo els senyals de pintura i continuo per l'asfalt, en direcció nord-oest, per arribar a un fort revolt, on hi ha molt espai per aparcar. És el lloc on deixo l'asfalt per pujar, dret i decidit, al cim. Hi ha dos sectors o trams: el primer més dret, sense camí clar, però amb rastre, i on caldrà fer servir alguna mà per pujar a dalt d'un esperò rocós. Ja a la carena apareix un vessant herbat per on es puja, força més fàcil, al cim. Poques vistes així que continuem. Ho faig per on crec que em sortiré millor, de nou orientat gràcies al GPS. Es baixa sense camí, però suficientment bé com per arribar a trobar traça. Sempre per on millor ho veig passo per una altra cota sense nom i arribo, per sender una mica embarsissat, a una pista, ja a tocar del cotxe. Ruta curta, però esgotadora.