Puig Cornador (sagrat Cor V.G.)

Pujada al Puig Cornador de Sant Ferriol, anomenat també Sagrat Cor per l'oratori o capella existent al mateix cim, feta en sentit horari amb sortida des de Sant Fruitós. Començo a caminar pel GR-2 en sentit oest per la pista per la qual he arribat al lloc d'inici. Al cap de poc la deixo per continuar pel GR i inicio un sostingut descens fins a creuar una riera eixuta, tributaria de la riera de Junyell (que no hi veig). Finalment remunto desnivell fins a tornar a sortir a la pista. Continuo per aquesta, acompanyat dels senyals de GR fins que abandono aquests indicadors per continuar pel sender d'Itinerànnia fins a arribar a Can Feu. Fins aquí es camina força bé per pistes, tret del tros de la riera. A partir de Can Feu (abandonat i enrunat) continua un camí per on encara es camina prou bé, però hi ha trams on la vegetació comença a molestar una mica. Així s'arriba al punt d'inflexió. Des del más he anat caminant per pista precària, més endavant sender estret, més endavant encara, de nou per pista antiga i perduda. De cop, el camí fa un fort revolt de 180º (més bé un revolt en forma de falca). Just quan el terreny s'obre en una petita esplanada, a la dreta hi ha un corriol (he fet una fita). Aquest corriol és el que s'ha d'agafar. A la traça que he pujat continuo encara en sentit més o menys nord perquè, encara que tenia coneixement de que no hi havia continuïtat (uns companys es van trobat el problema un més abans) ho volía confirmar (confirmat. No vaig saber trobar camí, encara que a la vista de mapa d'openstreetmap hi és), així que a recular i agafar el corriol bó. De forma clara i fàcil hi vaig sortir a un encreuament. De nou hi vaig anar a veure a on els meus companys es van trobar el tap. Certament tampoc hi vaig trobar continuïtat, encara que sí que em va semblar que hauria pogut "saltar" a l'altre camí, però la vegetació era gairebé infranquejable així que ho vaig deixar. De nou vaig recular al punt anterior. Ja no cal gaire història per explicar la resta del recorregut. Net i clar fins al coll de Bruc. Aquí agafo en sentit est la pista que permet als vehicles enllaçar Juïnyà (Ajuntament de Sant Ferriol) amb la Rectoria de Sant Ferriol. Al cap de poc deixo la pista, encara que també serveix, i continuo per un sender, sense senyalitzar, que em porta al cim. Fotos, contemplació de les vistes, recuperació i després de tot aixó, inicio la tornada. Ho faig pel sender que baixa, fort al començament, a la recerca de la carretera, al collet de la Serra. Una vegada al coll, la idea original era seguir per l'asfalt a la recerca del GR-2, però en veure marques de rodes de bicicleta a un corriol que tenia de cara, canvio el recorregut. El camí no té pèrdua. Sense cap desviament que em surti al pas (encara que al mapa de l'ICGC es vegin un bon grapat) acabo per baixar a l'ermita de Sant Fruitós.