Penyagalera 1a part.gpx

Desde el toll del Vidre seguim la pista creuem el riu Algars i uns dos-cents metres abans de tornar a creuar el riu a ma dreta surt un cami ample hi ha una gran pedra on abans és llegia perfecte "Penyagalera" amb lletres blanques, ara és veuen molt poc, hi ha un cartell groc de" reserva de caça". Agafem el cami amunt, avui hem trobat bastants pins caiguts al mig, s' han de passar com és pugui, en una estona ja és fa sender , tenim una horeta de pujada forta, la traça està bé, abans la ruta dels Estels del Sud ho tenia molt net el camí i ben marcat ,fa temps que no jo repassen i és nota molt. Pugem entre el Serrall de les Clapises a l' esquerra i els contraforts del Penyagalera a la dreta, trobem uns magnifics bancals, que ens mostren la duresa de la vida per subsistir a les zones rurals. Arribem a unes runes i un collet, és el coll de Pelele, ja trobem els indicadors de l' Aragó ( ja no es molesten en fer- los bilingües, castella i prou). No seguim el camí marcat cap al cim, és per on tormarem, al mateix coll a la dreta s' enfila un corriol amb fites, va estones per carena i per bosquet, s' ha de buscar la traça i les fites ja que és va perden, no és difícil només precaució de no relliscar en algun pas aeri però és fa bé sino està mullat, tenim molt bona vista de tota la barrancada que hem suat pujant i una bonica bauma obrada. Dalt ja trobem el PR i al poc el camí que puja del riu Ulldemo. Som al Cim Sud , molt bones vistes de tot el Port desde Caro i el Matarranya, 360 g.de serralada, és un cim molt bonic ,un dels imprescindibles del Port. Baixem per el camí ben marcat cap el coll de Pelele i en forta baixada cap el riu Ulldemo , tenim el Penyagalera a la nostra dreta , fantàstic,. Arribem al riu ,el travessem i sortim a la pista, quasi sempre és pot passar per les pedres sense mullar- te gaire. Pista amunt uns 700 m. anem trobant els parkings senyalitzats , algun Mas i uns tolls molt bonics, l' Ulldemo es un riu ple de tollets i bassetes, quan passem el cartell de " toll de Capons" estem atents al cap de poc haurem de passar el riu, hi ha algunes marques verdes desdibuixades i a l' altra costat és veuen les fites del camí, sino ha plogut fort és pot passar amb cuidado. Ara el camí ja puja cap el Mas Morellos i amunt, hem trobat moltes fites i es d' agrair perquè costa de seguir- lo , està bastant tapat, la pujada cada vegada és més forta fins el coll, on respirem fort. Ara la baixada s' ha d' anar amb molta cura de no perdre les fites, baixa molt fort i amb moltes branques caigudes, pedres...tambe alguna fita que no correspon, al final vem baixar una part pel mig del bosc ,( no es bona solució, és complicat i cansat) si perdeu les fites enrere i buscar- les, al final teniem una gran paret a l' esquerra i recordem que el camí passava molt aprop i així tornem a trobar la traça, quin descans, Ja acabem de baixar fins el Mas de Pau, aquí si que cal parar una bona estona i gaudir de l' indret, un mas que encara està ben conservat, una alzina i un roure monumentals, la font..... Travessem uns bancals direcció riu Algars amunt passem per les restes de una antiga conducció d' aigua i arribem als ullals de Mas de Pau, una surgencia d' aigua entre roques que sempre està activa, val la pena arribar- hi. Ara ja s' ha de tornar cap el Mas de Pau, naltros hem seguit riu amunt per veure com estava per fer- lo un altre dia i pujar per el barranc del Corb, no cal que ho feu ja que allarga una horeta més. Tornant al Mas de Pau seguim per la pista riu avall passant per el refugi de Mas Damià i travessant vuit o nou vegades el riu sense problemes tornem al Toll del Vidre, el visitem ( sino hi ha gaire gent és molt bonic). Avui estavem sols, un bonic salt d' aigua, llàstima que és massifica al bon temps. Els GPS marca lo que vol, el Penyagalera fa 1.036m .