Montalt (Maresme)

Comencem a caminar pel parc, visitant la "cova" artificial i després de creuar el recinte sortim al Camí de Sobirans (riera ), per on arribem al pont de Ca l'Artés, aiguabarreig dels torrents de Can Quel i el de la Milans, i lloc on, com ja s'ha dit abans, es pot aparcar perfectament. Aquí el recorregut es bifurca: començarem en pujada per la nostra esquerra i tornarem per la pista que ve del Corredor. Iniciem l'ascens per pista, element que no abandonarem en cap moment fins a arribar al coll de la Ferradura. Potser que la primera part de la pujada, fins a enllaçar amb el Camí del Corral, sigui la que presenti dubtes d'orientació, degut a l'existència de diferents desviaments, però avui en dia, amb les noves tecnologies, els dubtes s'esvaeixen ràpid. Una vegada al Camí del Corral tenim a tocar el turó de Ca l'Amar, de pujada opcional. Nosaltres ja ho tenim "esborrat" d'una altra ocasió així que ens adrecem a la recerca del coll de la Ferradura, des d'on ens espera la part més "dura" del dia. Hi ha diverses opcions per pujar al cim. Nosaltres agafem la que indiquen el cartell de direccions i un pal. El sender comença suau però de mica en mica es va endurint, sort que és un tram curt, però dur de veritat, no sé jo amb el terreny moll. Segons anem pujant es va veient la llum a la carena , de cop, ensopeguem amb el vèrtex geodèsic, fins llavors oculte per la vegetació. Tenim poc espai i poques vistes, però estirant el coll es pot veure la costa i alguna població de les rodalies. Veiem també un pal que diu que el Montalt és una mica més lluny. La carena es veu molt bruta així que ho provem continuant pel sender que corre paral·lel, uns pocs metres per sota. Tot continua brut pel sector del cim així que si es vol trepitjar la cota més alta s'ha de negociar amb la vetgetació. Pocs són els que ho intenten. Normalment ens conformen per passar a tocar. De nou en camí, molt maco i cómode, arribem al coll de Paietes, o millor dit, també a tocar, perquè girem fortament a la dreta (nord-est) i caminar sempre en aquesta mateixa orientació fins a tornar de nou al coll de la Ferradura. Ens entretenim a cercar la pedra, però no ho aconseguim i desistim, així que ens adrecem ara a la recerca de la Creu de Rupit. Per arribar-hi ens prenem una llicència i deixem la pista per continuar per una trialera, molt més divertida. Una vegada a la creu (Camí del Corredor), deixem també la pista, momentàniament, perquè continuem per un sender que ens porta a enllaçar de nou amb la pista a Can Jaume Alzina. Al cap de poc deixem de nou la pista per agafar una de nova que ens porta, primer, a la font de Can Jaume Alzina i a la de l'Aigua Roja després (totes dues ragen, a data d'avui). Finalment tornem a sortir al Camí del Corredor, pista que ja no abandonem fins a acabar al lloc d'inici d'aquesta proposta.