To use this feature, you must be logged in.
La sortida d'avui ha estat una mica especial, ja que combinava una agradable caminada amb un dels transports més emblemàtics de la Cerdanya: el Tren Groc Una proposta diferent que ens permet gaudir tant de la muntanya com d'un recorregut ferroviari únic.
Ara bé, una cosa és planificar una excursió comptant amb el transport públic i una altra és que aquest funcioni com està previst. Jo pensava que nosaltres no anàvem gaire sobrats en aquest aspecte, però avui hem comprovat que al país veí també poden tenir força complicacions.
Us en faig cinc cèntims. Vam arribar a l'estació de Fontpédrouse cap a les 12.20 h, on hi havia un tren aturat. Un treballador de l'estació ens va comentar que, si tot anava bé, el podríem agafar. Dit i fet, contents com un gos amb dues cues, ens vam dirigir cap al tren. Però just quan érem a punt de pujar-hi, la maquinista ens va indicar amb senyals que esperéssim el següent.
Segons els horaris, aquest havia d'arribar a les 13.05 h. Vam esperar pacientment… però no va passar ni a la una, ni a les dues, ni tampoc a les tres. El més sorprenent va ser que ningú ens va donar cap explicació ni cap informació sobre què estava passant.
La situació començava a preocupar-nos. Teníem els vehicles a Font-romeu i calia trobar una manera de tornar-hi. Vam consultar els horaris dels autobusos i vam veure que n'hi havia un cap a les 15.30 h. Per sort, tot i arribar amb una mica de retard i anar completament ple, vam poder pujar-hi.
La conductora de l'autobús, molt amable, ens va explicar que hi havia hagut una incidència amb el Tren Grog i que, per aquest motiu, tothom havia optat pel servei de bus.
Un cop arribats a Font-romeu, ens vam interessar pel motiu de l'avaria. Un revisor ens va informar que un animal s'havia electrocutat a la catenària, fet que havia obligat a tallar el subministrament elèctric de tota la línia per poder retirar-lo amb seguretat.
Malgrat aquest contratemps inesperat i les hores d'espera, la jornada va acabar prou bé. Vam poder tornar sense més incidències i, com sempre, aquestes petites aventures acaben convertint-se en una anècdota més per recordar.