Turons de Samalús (Puig del Castell, turó dels Garrics i turó de Santa Margarida).

23/06/2026 00:40:14 10.60 Km 510 m 3h 21m 31s 3.16 Km/h

Altitude
Speed

Distance
Time

Distance
Time

Fem el recorregut en sentit antihorari així que ens adrecem a la recerca del jaciment arqueològic pel sender SL-C 89, on arribem guiats pels seus senyals. Abans d'arribar-hi hem pogut recuperar la compostura a l'excel·lent mirador del Puig del Castell de Samalús, entretinguts amb les vistes i les explicacions d'un cartell panoràmic. Al cim, després d'una bona pujada, ens reben més restes arqueològiques.

Després d'una lleugera baixada, iniciem de nou l'ascens, ara per pista ampla. Ens falten encara uns 150 metres de desnivell per assolir el punt on deixem de pujar, just quan som per sota de la carena de Vallfigueres. Ja fa estona que hem anat veient el nostre pròxim destí, el turó dels Garrics, i el següent, el turó de Santa Margarida al seu darrere. Ens cal, primer, perdre alçada per arribar al desviament. Abans hem deixat un altre que segur que fa el pes, però en desconèixer el terreny, i no sortir la traça dibuixada als mapes que portàvem, ho vam deixar córrer, però com se diu avui en dia, jo ahí ho deixo.

Som al lloc adient. Per l'esquerra neix una nova pista que, aquesta sí, ens porta, cara avall, a un coll, ja a la base del turó dels Garrics. Per l'esquerra arriba una altra pista, que possiblement sigui la que vam deixar a aquell altre desviament que no vam fer cas.

Bé, toca cercar el camí que puja al cim, perquè hi ha camí, però costa de trobar. En aquest punt cal paciència (no vaig pensar a posar una fita, però seria de molta ajuda). El camí, sense grans baralles amb la vegetació (és prou net i obert), permet pujar al cim. No hi ha grans vistes, només a la banda de ponent, a una tartera de bones pedres. La calima no ens permet abastar molta distància, però si que ens permet veure la nostra pròxima destinació. Fotos i a baixar.

De nou al collet, desfem camí fins a sortir de nou a la pista, on trobem una porta de ferro, sembla que sempre oberta. El nostre proper objectiu és el coll de Carpis, on podem anar-hi vessant amunt sense camí, o per la pista. Optem per la segona opció, fent més llarg però més cómode. Primer per pista i després per sender, assolim el cim del turó de Santa Margarida. Tampoc ofereix vistes així que fem les fotos corresponents i reprenem camí fins a enllaçar amb la pista que vam deixar per fer el cim.

A partir d'aquí iniciem un bonic descens, sempre per sender, suficientment clar i fressat, que ens baixa, sense descans, a la Font Savall (lloc ombrívol de debò) i més avall, de nou després d'un frenètic descens, al torrent de Fontgenís, travessat el qual, per camí ja més cómode, comencem a veure les casses del veïnat de Dalt de Samalús, abans d'arribar a l'aparcament.

La caminada d'avui l'hem començat a l'aparcament del centre cívic Xavier Flequer, que és també el del jaciment ibèric de Puig Castell. S'hi arriba perfectament amb un cotxe normal per la carretera BP-5107. Fem el recorregut en sentit antihorari així que ens adrecem a la recerca del jaciment arqueològic pel sender SL-C 89, on arribem guiats pels seus senyals. Abans d'arribar-hi hem pogut recuperar la compostura a l'excel·lent mirador del Puig del Castell de Samalús, entretinguts amb les vistes i les explicacions d'un cartell panoràmic. Al cim, després d'una bona pujada, ens reben més restes arqueològiques. Després d'una lleugera baixada, iniciem de nou l'ascens, ara per pista ampla. Ens falten encara uns 150 metres de desnivell per assolir el punt on deixem de pujar, just quan som per sota de la carena de Vallfigueres. Ja fa estona que hem anat veient el nostre pròxim destí, el turó dels Garrics, i el següent, el turó de Santa Margarida al seu darrere. Ens cal, primer, perdre alçada per arribar al desviament. Abans hem deixat un altre que segur que fa el pes, però en desconèixer el terreny, i no sortir la traça dibuixada als mapes que portàvem, ho vam deixar córrer, però com se diu avui en dia, jo ahí ho deixo. Som al lloc adient. Per l'esquerra neix una nova pista que, aquesta sí, ens porta, cara avall, a un coll, ja a la base del turó dels Garrics. Per l'esquerra arriba una altra pista, que possiblement sigui la que vam deixar a aquell altre desviament que no vam fer cas. Bé, toca cercar el camí que puja al cim, perquè hi ha camí, però costa de trobar. En aquest punt cal paciència (no vaig pensar a posar una fita, però seria de molta ajuda). El camí, sense grans baralles amb la vegetació (és prou net i obert), permet pujar al cim. No hi ha grans vistes, només a la banda de ponent, a una tartera de bones pedres. La calima no ens permet abastar molta distància, però si que ens permet veure la nostra pròxima destinació. Fotos i a baixar. De nou al collet, desfem camí fins a sortir de nou a la pista, on trobem una porta de ferro, sembla que sempre oberta. El nostre proper objectiu és el coll de Carpis, on podem anar-hi vessant amunt sense camí, o per la pista. Optem per la segona opció, fent més llarg però més cómode. Primer per pista i després per sender, assolim el cim del turó de Santa Margarida. Tampoc ofereix vistes així que fem les fotos corresponents i reprenem camí fins a enllaçar amb la pista que vam deixar per fer el cim. A partir d'aquí iniciem un bonic descens, sempre per sender, suficientment clar i fressat, que ens baixa, sense descans, a la Font Savall (lloc ombrívol de debò) i més avall, de nou després d'un frenètic descens, al torrent de Fontgenís, travessat el qual, per camí ja més cómode, comencem a veure les casses del veïnat de Dalt de Samalús, abans d'arribar a l'aparcament.