To use this feature, you must be logged in.
La 30a Marxa de Vilobí d’Onyar ens ofereix una ruta senzilla però molt agradable, amb sortida des del pavelló esportiu de Sant Dalmai. El recorregut passa primer en direcció al poble de Salitja, tot gaudint de bones vistes de l’entorn. Pel camí visitem la capella de la Mare de Déu de les Fonts, envoltada d’una curiosa llegenda sobre el seu origen. La ruta continua vorejant el volcà de la Crosa, un dels més grans d’Europa i amb el cràter més gran de la península Ibèrica. També passem pel mirador de Guilloteres, la bassa de Can Turon i l’àrea de pícnic de l’Onyar. El tram final avança entre camps oberts fins a tornar a Sant Dalmai. És una caminada tranquil·la i sense dificultat, ideal per gaudir del paisatge i la natura de la zona.
Pots trobar més informació a la meva web "Caminant per la Mare Terra"
Senzilla, però ben bonica ruta la que ens varen oferir per la 30a marxa de Vilobí d’Onyar. La ruta sortia del pavelló esportiu de Sant Dalmai, on recollies l’acreditació, i cap a les, nou, sortida, nosaltres vàrem fer la ruta llarga. Aquesta deixava enrere Sant Dalmai i per camí paral·lel a la carretera es dirigia al poble de Salitja, amb unes boniques vistes de la zona.
Just a l’entrada del poble, trenquem a l’esquerra per agafar un corriol que ens porta a les bases de les Fonts i els amarradors de Salitja.
Passem pel davant de la bonica capella de la Mare de Déu de les Fonts, on hi ha una bonica llegenda que ens explica el perquè es va construir la capella en aquell indret, molt bonic, però alhora, allunyat dels dos pobles que acabem de passar. Ho podeu llegir a la interessant entrada del blog «Mundos propios».
Deixem enrere aquesta capella, i ben aviat agafem un corriol que ens portarà a vorejar el volcà de la Crosa, abans, però, hem pogut gaudir d’unes boniques vistes d’aquesta zona, es nota que fa dies que plou i ja estem a tocar la primavera, els arbres ja són ben florits.
Voregem el volcà de la Crosa, llàstima de no poder-lo creuar pel mig, ja que aquest volcà és un dels més grans d’Europa i a més, és el volcà amb crater més gran de la península Ibèrica.
Passem pel mirador de Guilloteres que ens ofereix una visió de lluny del volcà, malauradament, el volcà està molt envoltat d’arbres, alzines principalment, i això fa que no tinguem una visió ben clara del grandiós cràter.
Prosseguim la ruta, ara tranquil·lament per un camí ben marcat que ens porta primer a la bassa de Can Turon, amb una aigua ben tèrbola avui, fa pocs dies ha plogut. I llavors, arribem a l’àrea de pícnic de l’Onyar, el qual l’hem travessat prèviament, i on trobem el segon punt d’avituallament de la marxa.
Continuem pel camí que transcorre paral·lel a l’Onyar, aquest malgrat les pluges que hem tingut aquests primers mesos de l’any, no porta gaire aigua i està molt brut. Arribem al tercer i darrer punt d’avituallament, i que ja ens deixa veure a la llunyania Sant Dalmai, ara tot el camí passa enmig de camps, segur que si fem aquesta ruta d'aquí a uns mesos ha de ser espectacular quan els camps ja comencin a tenir el blat, ordi i altres cereals que ja siguin crescuts.
Finalment, arribem a Sant Dalmai al pavelló, on l’organització ens entrega un bonic present i un entrepà que la majoria mengem ràpidament i beguda per assedegar-nos. Una ruta que permet xerrar tranquil·lament, ja que no té cap complicació, i que ha de ser molt bonica més cap a la primavera, quan els camps ja siguin ben verds i les roselles i d’altres flors esclatin de mil colors pels vorals.