To use this feature, you must be logged in.
Hem començat la caminada als Solers, al costat del pont sobre la Riera d’Anyet, tot prenent el Camí de Santa Fe una curta estona, ja que, just abans de passar el Còrrec de les Cames ens hem enfilat per la carena que separa les dues corrents esmentades. Prop del Coll de les Parets hem deixant la carena per anar a seguir la Riera d’Anyet per el Camí de Sant Climent a Requesens. Passat el Pas dels Mesclants hem deixat la Riera per dirigir-nos cap el Magatzem Cremat, després hem anat al Prat Llarg d’on hem anat baixant cap a les Teixoneres, després cap al Pla de les Bruixes, per anar a petar al Menhir dels Rocs Blancs. Hem continuat per visitar Santa Fe dels Solers, tot fent una curteta marrada, per arribar al Solers i a la fi de la caminada.
La caminada es bastant fàcil. Podríem dir que tota ella passa dins una sureda, però en realitat la major part els suros estan tan separats que més aviat és un a garriga ensurada. Tot i així si que hi ha trams ben boscosos on, a part dels suros, hi ha pins de fulla, roures martinencs i molt bruc boal i estepes. El camí passa a prop d’almenys quatre dòlmens, que no hem visitat, per el Menhir de Roques Blanques, que queda amagat dins el bosc, per l’ermita preromànica de Santa Fe dels Solers i per la Masia dels Solers, dels segles XVII-XVIII, ara deshabitada.
M’han acompanyat la Fely Gil i el Manolo Monasterio.