Mirador del Serrat del Sentinella, Mirador de la Tortuga i Puig Castellar des de Darnius (06/12/2024)

Ruta senzilla, però ben bonica que ens permet de gaudir de dos miradors sobre el pantà de Boadella i a més, fer un bonic cim, el Puig Castellar, no té cap complicació, però a canvi, tenim unes grans vistes, això sí, mireu que la previsió de visibilitat sigui bona i que no hi hagi previsió de tramuntana. La ruta surt de davant de l'escola Mont-Roig de Darnius, tot i que podríem deixar el cotxe més a tocar de la GI-503, sigui com sigui, fem un petit tram per carrer asfaltat. I ben aviat, ja el deixem enrere agafant un corriol que ens permetrà passar per un túnel que travessa la carretera GI-503. A partir d'aquí, seguim per un corriol estret i sempre fent pujada, cal estar atent, ja que també és un punt molt concorregut per ciclistes, llevat d'aquest petit no té cap complicació. El corriol s'acaba i arribem a una pista que ja no deixarem fins a arribar al primer mirador, abans, però trobem un pou d'aigua a la nostra dreta. Enmig, trobem un rètol que ens informa del mirador de la tortuga, l'obviem, per aquesta pista tornarem després. Arribem al mirador del Serrat del Sentinella, les vistes són realment boniques, hem encertat el dia, llàstima que el pantà no estigui prou ple, però en fi, esperem que vinguin pluges i torni a omplir-se. Agafem un corriol que queda a la nostra esquena i per un corriol enmig de brucs que va pujant de mica en mica, ens porta fins al mirador de la Tortuga, les vistes són més o menys com a l'altre mirador, però amb Tortuga de pedra com a acompanyant i a més, també hi podem pujar. Un cop gaudit de les vistes, prosseguim el nostre camí, volíem arribar al Puig de la Torre, gairebé al final d'aquest serrat abans no baixes cap a Sant Esteve del Llop, però el nebot petit ha dit que li feia il·lusió fer el cim que tenim al costat del camí. Així doncs, cap al cim i de mica en mica, hem assolit el cim de Puig Castellar, amb unes vistes realment boniques de 360 graus, molt recomanable amb un dia clar i amb molta visibilitat com el que hem tingut nosaltres. Ara tocar baixar, i com que anem un xic justos de temps, desfem el camí per tornar cap al cotxe i anar a dinar, per no fer el mateix camí de tornada, hem agafat la pista que voreja per l'esquerra el serrat, i amb poca estona, ja hem tornat a ser al cotxe. Ruta realment bonica, i fàcil de fer, i que es pot fer amb mainada sense cap problema, això sí, que estiguin acostumats a caminar. Podeu veure més informació a la meva web "Caminant per la Mare Terra"