2016-07-26-Le Lac Blanc ruta classica (Ruta Alps Francesos)

Vam sortir de l’hotel CHRIS-TAL just abans de l’alba, encara mig adormits però amb la il·lusió de descobrir paisatges de somni. L’autocar ens va portar fins a Champ le Haut, on vam deixar el vehicle i vam començar la ruta a peu des d’un punt ja elevat, eren les 8:45 h del mati. Un quart d’hora més tard, vam topar amb un rètol que assenyalava “Tré le Champ, col de Montets”. Vam agafar aquell sender i vam arribar a Tré le Champ de Bas. En travessar la carretera, un nou indicador ens va informar que faltaven només 2,2 km per a les Agulles d’Argentière. El Mont Blanc es presentava imponent, els seus cims nevats brillaven, i vam caminar entre prats plens de flors alpines mentre marmotes indiferents ens observaven. Quan vam arribar a les Agulles Roges, el sender es va transformar en una pujada exigent. Les primeres escales de pedra van aparèixer una rere l’altra, i vam guanyar alçada graó a graó. Finalment, vam emergir a un altiplà on una gran pilona de pedra portava el cartell “Reserva Natural Agulles Roges”. En aquell punt, sabíem que encara ens faltaven 45 minuts per assolir el Llac Blanc. El terreny es va alleugerir i davant nostre van aparèixer els Llacs des Chéserys. Aquelles aigües cristal·lines reflectien la cara nord del Mont Blanc i la vall de Chamonix. Vam avançar amb cura, embadalits per la simetria entre les muntanyes i els petits estanys. Les vistes eren tan espectaculars que feien que cada pas valgués la pena. De sobte, vam divisar el refugi. Un últim tram d’escales ens va separar del sostre de la nostra jornada: el Chalet du Llac Blanc. Allà ens vam trobar amb un grup de caminants, i vam poder tocar la neu a les verticals parets de gel. Les càmeres no van parar de capturar l’Aiguille du Midi, majestuosa a l’horitzó. Al refugi, les dues colles ens vam retrobar. Elles havien seguit un recorregut més planer, però ens van explicar que una glacera imprevista els havia complicat la ruta. Tot i això, compartíem la mateixa satisfacció: cadascú havia gaudit intensament de l’experiència. Vam esmorzar tots plegats al sol, sense rastre d’ombra. Un cop reposades les forces i admirat el paisatge, vam emprendre el camí de baixada. Vam fer diverses aturades per immortalitzar aquells instants amb fotografies. Quan les cames ja estaven descansades, vam arribar a Trapper Flégère. Des de Flégère, vam agafar el telefèric fins als 2 000 m i aquest ens va deixar a la plaça de Chamonix. Havíem completat la caminada al Llac Blanc, però la mirada ja volava cap a la ruta de demà. Aquell dia havia estat una aventura extraordinària, i tots estàvem amb ganes de tornar a començar.